L’ASSISTENTA

Traducció d’Imma Estany, Ricard Gil i Ricard Vela

Editat Rosa dels Vents

341 pàgines

A Viquipèdia hi diu això de Freida Mc Fadden: Freida McFadden nascuda a Nova York,1 de maig de1980, és el pseudònim d’una escriptora estatunidenca i metgessa especialitzada en lesions cerebrals. Coneguda per escriure la sèrie de llibres de L’assistenta. Guanyà el premi València Negra l’any 2024 a la categoria Best Novel amb el primer llibre de la sèrie, L’assistenta. Viu a Boston amb el seu marit i té dos fills. I caldria afegir que ha publicat altres llibres.

De totes maneres crec que Freida McFadden amb aquesta sèrie de L’Assistenta possiblement ha trobat un filó. No se sap mai. El que és cert és que el relat d’aquest primer llibre, dels tres que consta la sèrie. és fa addictiu, imprescindible, cosa que és sorprenent si ens fixem la senzillesa del relat. Quatre personatges principals: l’assistenta Wilhemina “Millie” Colloway, la mestressa de la casa Nina Winchester, l’home de la casa Andy Winchester i el jardiner Enzo. Tots els altres són personatges secundaris. Això, per si sol, ja és un punt afegit a l’hora de digerir un relat. Perquè aquelles novel·les que tenen milers de personatges, arriba un moment que no saps si et parlen del protagonista o del conserge, del marit de la cunyada o del sogre del veí.

També té un relat senzill i a la vegada potent, en el que hi conviuen víctimes i botxins, aliats dels bons i aliats dels dolents. I al final qui guanya? No us ho puc dir perquè us xafaria la gràcia (el que ara en diuen “espoiler”). Oi que ho enteneu? El que sí que us puc dir és que al final de tot, just abans del punt i final, hi ha el ganxo que t’enganxa a una futura continuació.

Us puc comentar algunes coses. Per exemple a la portada del llibre hi ha una frase “Darrere la porta, ella ho veu tot”. És enganyosa. Fa pensar en una assistenta xafardera que es passa el dia guipant. No en feu cas. També us puc dir que aquesta novel·la té molts girs, no tants com els llibres de Joël Dicker, però potser són més coherents. I per acabar també us puc transcriure el comentari, la sinopsi, de la contraportada del llibre. Espero que us agradi tan com a mi i que també, com jo, estigueu atents a la continuació en forma de dos llibres més.

Transcripció de la contraportada del llibre:

EL LLIBRE DEL QUAL PARLA TOTHOM

Un thriller psicològic absolutament addictiu que els lectors de La dona a la finestra i La parella del costat no es voldran perdre.

Guanyadora del Premi València Negra en la categoria Best Novel.

Cada dia frego la casa preciosa dels Winchester de dalt a baix. Vaig a buscar la seva filla a l’escola i cuino àpats suculents per a tota la família abans de pujar a sopar sola a l’habitació minúscula del pis de dalt.

Miro de no fer cas de la Nina, que ho embruta tot només per veure com ho torno a netejar. Ni de les mentides estranyes que s’inventa sobre la seva pròpia filla. Ni del seu marit, que cada dia sembla més abatut. Però quan miro l’Andrew als ulls, castanys, encantadors i plens de dolor, no em costa gens d’imaginar com seria viure a la pell de la Nina. El vestidor immens, el cotxe luxós, el marit perfecte.

Fins que un dia no em puc resistir a emprovar-me un dels seus vestits blancs exquisits. Només vull saber què se sent. Però ella no triga a descobrir-ho i, quan m’adono que la porta de la meva habitació només tanca per fora, ja és massa tard.

Em reconforta una cosa:

ELS WINCHESTER NO SABEN QUI SOC EN REALITAT.

NO SABEN DE QUÈ SOC CAPAÇ…

Em deixava de dir-vos que d’aquest llibre se n’ha fet una pel·lícula que potser ja heu vist. Els comentaris que m’han arribat han sigut més aviat decebedors. Acostuma a passar que les pel·lícules no estiguin a l’alçada dels llibres. Però entenc que quan un llibre agrada molt, la temptació per veure’n la pel·lícula sigui insuperable.

Aleix Font, 30 de gener de 2026.